18:12
Albert Carrera
El Fuzz Face és un efecte mític del moviment psicodèlic de Jimi Hendrix i el llegat del so Grunge de'n Neil young. El que se'n sol dir del so "Fuzz" és que en pots ser un gran amant o un gran detractor. No es per menys, és un so difícil de pair, carregat de greus i molt brut. Però si en Jimi Hendrix s'hi va afiliar tant és perquè hi va trobar alguna cosa especial. Amb una guitarra i ampli compatibles, jugant amb el potenciòmetre del volum de la guitarra, pot arribar a treure un so meravellós. Molt relacionat amb artistes com David Gilmour, Eric Johnson i els ja esmentats.
Fabricació i funcionament:
 |
| Detall de la placa pre-perforada, components punt a punt. |
 |
| Interior de la caixa |
Abans d'explicar la fabricació hem de concretar els materials, aquest Fuzz Face porta transistors de germani AC126 N.O.S. ( nous d'estock vell ). Són dels més semblants al original. Dunlop va deixar d'utilitzar aquests components per la seva inestabilitat ( són tots molt diferents en qüestions de ganancia, s'han d'ajustar individualment ). També els va abandonar perquè els de silici van sentenciar la seva producció. Refent al tema de la fabricació, el circuit s'ha realitzat sobre una placa pre-perforada de manera "punt a punt". No hi ha cap carril de coure entremig dels components, sinó que estan interconnectats amb els seus terminals. Aquest muntatge és típic d'amplificadors d'alta gamma ja que assegura una menor degradació del senyal. La commutació és True bypass i l'alimentació de terra positiva.
Links d'interès:
Prova de so:
Exemple del so Hendrix:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada